Club Bàsquet Castellbisbal
A partir del pròxim 1 d’octubre, la inspecció de Treball i Seguretat Social té previst iniciar inspeccions als clubs i federacions de Catalunya per aconseguir que donin d’alta a la Seguretat Social qualsevol persona amb qui hi mantingui una relació laboral: esportistes, entrenadors, preparadors físics, monitors, recepcionistes… En definitiva, qualsevol col·laborador que rebi alguna quantitat.
És a dir, tot l’esport no professional, el majoritari. Els clubs modestos que ja sobrevivim com podem, haurem de fer front a unes despeses que, de mitjana i en funciódels imports, s’incrementaran al voltant d’un 40%.
Veient la dimensió del problema, tant la UFEC com la secretaria general de l’Esport han intentat durant la primavera trobar una sortida negociant amb la inspecció de Treball i Seguretat Social.
L’únic que s’ha aconseguit és una moratòria fins al 30 de setembre perquè els afectats regularitzin la seva situació. Durant l’estiu no hi haurà noves inspeccions, però les que estan en marxa prosseguiran. I a partir de l’1 d’octubre, torna a obrir-se la veda.
La majoria dels clubs esportius ho passem magre per quadrar els números cada temporada. Pagar els arbitratges, els entrenadors, les llicencies federatives i el material esportiu, al marge de les despeses habituals, fa complicada la nostra subsistència.
Els clubs vivim fonamentalment de les quotes que paguen els pares, i del suport rebut per les administracions en forma de subvencions, cada vegada més reduïdes. I, en els millors dels casos, d’algun suport comercial local. I, perquè no dir-ho, de l’aportació dels pares en desplaçaments i en benzina.
La formació i els valors que aportem els clubs esportius dóna lloc a una funció social impagable en termes monetaris. L’esport de base aporta valors i reforça l’autoestima.
Com diu el mestre Jordi Robirosa al seu Facebook:
“Això, que l’únic que persegueix és maquillar els números de l’atur, causarà un dany irreparable a moltíssims clubs, molts dels quals hauran de tancar la barraca. És, literalment, insostenible.
Si ens fixem en Catalunya i en el bàsquet el dany serà irreparable. Ho he dit més d’una vegada i ho mantinc: en cap altre part del món es treballa el basquetbol com al nostre país, en cap altra. I això és gràcies a l’esforç dels nostres clubs, una feina enorme que porta a clubs com la Minguella, el JAC, els Lluïsos, els Cantaires, el Sant Josep de Girona, el Lleida a tenir centenars i centenars de nens i nenes competint en un esport meravellós que ofereix una fantàstica evolució com a persones als nostres fills. Tot això, simplement i planament, s’ho volen carregar.
Si Catalunya ha donat jugadors/es com Laia Palau, Sílvia Domínguez, els germans Gasol, Joan Carles Navarro, Marta Fernández o Ricky Rubio, entre tantíssims altres, és gràcies a aquesta feina de base: sense ella ni un sol d’aquests noms estarien com estan entre els millors jugadors/es del món: tot això és el que estan a punt de carregar-se aquesta colla de ments perverses.
No ho podem permetre: van en contra de la nostra essència, la de tots.”
Castellbisbal, juliol de 2013