Club Bàsquet Castellbisbal
A la 3ª va la vençuda: després de les ensopegades als dos últims desplaçaments a Sant Adrià i Badalona, els jugadors de Raúl Martínez i Xavi Rego van recuperar la victòria a camp contrari, i ho van fer de la millor manera possible. Al camp del 2n classificat, i realitzant el millor partit de la temporada, donant un cop d’autoritat a la lliga.
Tot i així, que ningú pensi que va ser fàcil. El resultat ja ho demostra: 92-94 després de 50 minuts de joc. Però és que, a més a més, el partit va començar amb un 10-0 en contra que feia saltar les primeres alarmes entre els liles i obligava a Raúl Martínez a demanar el seu primer temps mort al minut 2 del matx.
Tal i com ens pensàvem, Tejero agafava les regnes del seu equip de bon començament i anotava ja 5 punts en aquest primer parcial inicial. Un cop posades les coses “a lloc”, Ruzafa tornava la moneda amb 7 punts consecutius per apropar els visitants a 3 punts, i després d’un bàsquet de Torres, els vallesans aconseguien un parcial de 0-9 que deixava ko als locals i situava el 14-18 al marcador a manca de 2 minuts. El temps mort de Raül Caballero no aturaria als liles, que marxarien a la fi del quart amb 16-22 al marcador.
Però el partit tot just no havia fet res més que començar. L’Igualada tornava a apretar en defensa, i de quina manera. Nou bloqueig ofensiu dels nostres jugadors que anotarien la primera cistella del 2n quart al minut 5, per empatar el partit a 24. Els locals estaven de nou amb una marxa més, i anotaven amb força facilitat. Torres s’aturava en un contraatac a la línia de 6,75 i assolia el màxim avantatge igualadí pràcticament a la fi del quart (28-35), que finalitzaria 30-35 gràcies a un últim bàsquet de Solé. El parcial del període havia estat de 19-8.
A la represa, un bàsquet inicial de Moliner tornava el màxim avantatge als locals. Però Castellbisbal sabia que no podia repetir un quart com el 2n, i de seguida tornava a entrar en el partit, situant-se a 2 punts al minut 4 (37-39). Fígols es desgastava cometent la 3ª falta al minut 2, però aquest fet no era en va ja que els tres interiors igualadins, Riu, Burgés i Tejero també es situaven amb 3 faltes en l’inici d’aquest 3r període.
En aquest context, els locals intentaven no perdre l’avantatge en el marcador, però enviaven als liles a la línia de tirs lliures amb força facilitat, i en aquest cas no pagava la pena, ja que els nostres jugadors es mostraven molt efectius: 10 d’11. Així, s’arribava a la fi del període amb les espases en alt (52-51).
El guió del partit es mantindria inalterable al començament de l’últim (en teoria) quart. 5-0 de sortida pels locals que inquietava els afeccionats visitants. Però vet aquí que apareixeria un gran Mañes per liderar uns minuts de superioritat en el joc interior que donarien als liles un parcial de 0-11 amb 8 punts del nostre jugador, fet que obligava l’entrenador local a aturar el joc amb un nou temps mort al minut 6 i 57-62 al marcador; el resultat podia començar ja a ser decisiu. Fígols havia abandonat ja el partit amb 5 faltes al minut 3, i Riu i Burgés es mantenien amb 4 faltes personals.
L’Igualada empataria a 62 en un tres i no res, entrant en els dos últims minuts del partit on els nervis ja eren molt patents. Dos bàsquets seguits de Mañes i David López al minut 9 posaven el 64-67 en el marcador, i el Castellbisbal ja acaronava la victòria. Però un triple d’un immens Moliner (4 triples, 22 punts) enviava el matx a la pròrroga.
El temps extra començaria amb poca defensa i intercanvi de cistelles. La diferència era que Igualada, a través de Moliner, sumava de 3 en 3, i Castellbisbal ho feia de 2 en 2. Camacho posaria per davant al seu equip en el minut al minut 3, que mantindria la iniciativa amb avantatges mínims durant la resta de la pròrroga.
Amb 81-84, i amb menys d’un minut per disputar-se, Castellbisbal tria fer falta personal per no rebre un llançament triple i disposar de l’últim atac amb avantatge. Però els àrbitres decideixen que la falta comesa per Solé és antiesportiva, i es gira la truita. Gual transforma els 2 tirs lliures, i a l’últim atac local Solé comet la 5ª falta, disposant per tant l’Igualada de 2 tirs lliures per tancar el partit. L’errada del fins aleshores efectiu Moliner en el 2n tir lliure, envia de nou el matx a la pròrroga davant l’alegria d’uns i el desencís dels altres.
Moliner començava el segon període extra com va acabar el primer: errant dos tirs lliures. David López i Ruzafa avançaven al seu equip amb 4 punts (84-88), distància que semblava ja que podria ser definitiva. Però Igualada responia immediatament amb un triple de Gual que emmudia als sorollosos seguidors visitants.
A partir d’aquí, i durant els dos minuts restants, Torres agafaria la responsabilitat pels locals i seria l’únic jugador que anotaria pel seu equip. Per part visitant, i tenint en compte que Riu i Burgés havien abandonat ja el partit per 5 faltes, les penetracions en 1c1 i el joc interior enviava als nostres jugadors a la línia de tirs lliures pràcticament en cada atac, amb bons percentatges (6 de 8).
Bons percentatges fins que, a manca de 12 segons, i amb el que seria el resultat definitiu (92-94), Ruzafa disposava de 2 tirs lliures més per sentenciar el partit. La situació era de tensió màxima, i va errar tots dos. Així doncs, Igualada va disposar de l’últim atac per tornar a enviar el matx al temps extra o, fins i tot, resoldre’l al seu favor. En aquest cas però, la bona defensa castellbisbalenca va aconseguir que Igualada forcés l’últim intent triple en no molt bona situació, aconseguint, ara sí, endur-se el triomf cap a casa després d’un partit brutal, davant el deliri de jugadors, entrenadors i seguidors.
Ara toca assaborir la victòria (que deixa als perseguidors a 2 victòries més bàsquet average en alguns casos), i carregar de nou les piles per afrontar el pròxim partit contra un Sedis Bàsquet amb el qual hi ha un deute pendent pel partit de la primera volta, que va finalitzar amb derrota mínima pel nostre equip després de rebre un bàsquet inversemblant a l’última jugada. Així doncs, us esperem a tots dissabte que ve a l’Illa Esportiva.
Anotadors:
Physic C.B. Igualada (92): Riu (6), Moliner (22), Torres (17), Fons (3) i Tejero (22) –cinc inicial-. Padrós (2), Burgés (8), Gual (12), Vilaginés, Laguarta i Benito.
C.B. Castellbisbal (94): Camacho (20), David López (11), Costa, Solé (14) i Mañes (23) –cinc inicial-. Fígols (4), Ruzafa (11), Carlos López, Aleix Camprubí (3), Palou i Renom (8).
Marcadors parcials: 16-22, 19-8 (35-30), 17-21 (52-51), 15-16 (67-67), 17-17 (84-84) i 8-10 (92-94)
M.V.P. Vallès: Sergi Solé. 14 punts, 15 rebots, 5 faltes rebudes. 24 de valoració.
[gview file=”http://basquetcastellbisbal.cat/wp-content/uploads/C.B.-Igualada-C.-B.-Castellbisbal.pdf” width=”100%” save=”1″]