Club Bàsquet Castellbisbal
Crònica d’un cap de setmana de somni.
Hi ha un cap de setmana a l’any en el que s’atura el Bàsquet Català, per posar el focus en la màxima competició per excel·lència de la Federació Catalana de Basquetbol: la Final a 4 de Copa Catalunya. El nostre Sènior “A” ha estat enguany, i de quina manera, un dels seus protagonistes.
Els quatre millors equips de la categoria, C.B. Mollet, U.E. Barberà, C.B. Igualada i C.B. Castellbisbal es disputaven el titulo de la categoria, i de retruc, les dues places que donen accés directe a la Lliga EBA organitzada per la Federación Española de Baloncesto. Quatre equips que arribaven a aquesta cita després d’una temporada duríssima, havent disputat 30 partits de la lliga regular més una eliminatòria de quarts de final a cara o creu.
Doncs bé, el C.B. Castellbisbal ha tornat a realitzar una altre gesta en la seva curta història: plantar-se en la final de Copa Catalunya després de derrotar al potent Baricentro Barberà, i assolir una de les dues places d’ascens a Lliga EBA.
Tot i perdre la final per només dos punts davant el C.B. Igualada (67-65), i superat el regust amarg d’acabar la temporada oficial amb una derrota, és el moment de posar en valor l’èxit assolit.
Molts dels nostres seguidors recorden amb orgull la mítica etapa dels quatre ascensos consecutius: de 3ª Catalana a Lliga EBA. Una època que va donar pas a una altre de regust més amarg on en tres temporades es van consumar dos descensos.
Ara, ens hem superat a nosaltres mateixos: en dues temporades consecutives, hem arribat de 1ª Catalana a la Lliga EBA de nou. Una altre gesta que molt pocs equips han aconseguit, i que cal valorar com es mereix. Ens ha faltat la guinda de la final, però l’èxit ha estat impressionant. I aquest èxit ha estat possible, sens dubte, al gran EQUIP del que hem pogut gaudir aquesta temporada, però també, gràcies a una afició de somni que ha recolzat a l’equip tot l’any i que ha estat vital dissabte i diumenge a Mollet.
I recordeu: Mentre altres ja dormen… Nosaltres encara somiem.
Baricentro Barberà 64 – C.B. Castellbisbal 79
Marc Mañes anotava un triple en l’inici del partit per deixar ben a les clares quin era l’objectiu del nostre equip. Un triple que donava inici a un parcial de 3-19 que deixava en estat de shock al Barberà, que tot i així aconseguia reduir les diferències a la fi del primer quart (13-22).
El segon quart començaria com el primer, amb un triple d’un gran Jordi Costa, i un altre de David López. Barberà només anotava de tirs lliures, encara que l’intercanvi de cistelles feia que els liles no marxessin definitivament al marcador. A la mitja part, 28-38 pel nostre equip.
A la represa… Doncs un altre triple de David López, i un Castellbisbal que sempre estava per sobre dels 10 punts de diferència. Fins que uns grandíssims minuts d’Adrià Camprubí i Pau Ruzafa donaven lloc a un parcial de 10-2 que posava el 42-59 a la fi dels 30 minuts i quasi sentenciava el partit.
Els últims 10 minuts van ser tota una lliçó de com mantenir el resultat sense especular, amb un Barberà a la desesperada, i els jugadors de Raúl Martínez i Xavi Rego aprofitant-se de la feblesa defensiva del rival. La prova és que s’entrava a l’últim minut amb la diferència de 17 minuts intacta. Al final, 15 punts de diferència. L’objectiu s’havia assolit, i de quina manera.
[gview file=”http://basquetcastellbisbal.cat/wp-content/uploads/Baricentro-Barberà-C.B.-Castellbisbal.pdf”]
C.B. Igualada 67 – C.B. Castellbisbal 65
Partit molt dur i molt travat en el que, la majoria dels minuts, el nostre equip va haver d’anar a contracorrent, encara que sempre dins del partit.
Un dels tòpics del bàsquet es va notar de seguida: els nervis de disputar una final estaven influint en el partit, i de quina manera.
Tot i així, el primer quart començaria amb avantatges pel nostre equip. Un triple de David López al minut 7 posava el màxim avantatge pels liles (7-15). Al final del període, 15-22 pels nostres, i les esperances intactes.
El segon quart, però, va ser radicalment diferent. En un tres i no res, els igualadins capgiraven el resultat amb un parcial de 11-1 per situar el 26-23 en el marcador. A partir d’aquí, intercanvi de cistelles de nou. Semblava que els nostres jugadors anirien als vestidors amb un mínim avantatge (32-33), quan una genialitat de Jordi Torres en forma de triple feia que fossin els de l’Anoia qui marxava al descans amb avantatge, 35-33.
A la represa, els nervis eren encara més patents en ambdós equips. Es veia a venir que el partit es decidiria per petits detalls. Castellbisbal aconseguiria un avantatge de 4 punts al minut 4 (37-41), que era eixugat de seguida amb un parcial de 8-0 pels de Raül Caballero. Un parell de jugades molt efectives pels blaus en l’últim minut del quart deixava els últims 10 minuts per disputar amb 6 punts d’avantatge pel seu equip (52-46).
L’últim període mantindria als igualadins amb avantatges en torn als 4-6 punts. Els nostres jugadors volien però no podien. Tot i així, un triple de David López al minut 7 esperonava als seus i possibilitava un parcial de 2-7 que empatava el matx a manca d’una última possessió.
Caixa o faixa. Així és el bàsquet. Una molt bona defensa del nostre equip no va poder evitar que un llançament exterior de Jordi Torres (qui si no) desfés l’empat a manca de 6 dècimes, deixant glaçat a l’equip i l’afició castellbisbalenca.
Tot i el temps mort demanat per Raúl Martínez, no vam poder anotar, i el títol marxava cap a Igualada.
[gview file=”http://basquetcastellbisbal.cat/wp-content/uploads/Physic-C.B.-Igualada-C.B.-Castellbisbal.pdf”]
Tota la galeria d’imatges a FCBQ [g-gallery gid=”9105″ random=”0″ watermark=”0″]