Club Bàsquet Castellbisbal
Èpic. Inoblidable. No apte per a cardíacs. Qualsevol dels tòpics que es fan servir en aquestes ocasions de ben segur que es queda curt davant el magnífic espectacle amb el que ens van obsequiar dissabte passat el C.B. Cerdanyola i el C.B. Castellbisbal al Parc Guiera.
La historia recent del nostre Club ja ens havia ofert moments d’aquest estil, com el Campionat de Catalunya de 3ª Catalana o el mític ascens a Lliga EBA a Barberà. Però els 45 minuts de joc viscuts dissabte passat superen de llarg tots els antecedents.
De fet, el partit al Parc Guiera no va ser sinó la culminació d’un final de temporada espectacular. Qui ens havia de dir, quan vam sortir de Corbera a finals del mes de març amb la 5a derrota consecutiva, en el 7è lloc de la classificació i a 3 victòries més average del 3r classificat, que seríem capaços d’encadenar 6 victòries seguides per arribar a aquest desenllaç final.
El dramatisme que la classificació d’ambdós equips havia donat a aquest partit, en el que el guanyador assolia matemàticament el 3r lloc del grup, atorgava a aquest matx la consideració de final “a caixa o faixa”. Més, si cal, al nostre equip, ja que no podíem aspirar al premi de consolació del 4t lloc que també donava accés a la promoció. Pel Castellbisbal… “win or go home”.
La grada, plena de gom a gom com no podia ser d’una altre manera. Amb bones activitats d’animació organitzades per l’amfitrió, i molt públic arribat de Castellbisbal per acompanyar al seu equip, conscients del que hi havia en joc.
Primers minuts del partit de tempteig, com no podia ser d’una altre manera. Ambdós equips amb les idees molt clares de com s’havia d’afrontar l’objectiu. Cerdanyola, amb l’equilibri dels seus referents interior -exterior: Genís Tena i Javito Antón. Castellbisbal, treballant des de la defensa i el ritme en la transició on tothom aporta.
Així, l’equilibri en el marcador no era el de l’intercanvi de cistelles, sinó el de pujades i baixades en una petita muntanya russa. Els d’Agustí Forné colpejaven primer, amb 6 punts consecutius d’un immens Genís Tena. Els visitants responien amb els millors minuts dels últims partits d’Àlex Blanco, al que ni Javito Antón ni Oscar Santos podien aturar sota el cèrcol tot i una certa permissivitat arbitral.
De nou marxarien els locals amb bones accions de Antón, amb ràpida resposta d’un equilibrat joc lila (fins a 7 jugadors van anotar en aquest primer quart). Forné aturava el joc amb el primer temps mort al minut 8, amb empat a disset al marcador. Al final dels primers 10 minuts, 21-20.
Dos bàsquets consecutius de Genís i Baggioli només començar el 2n període tornaven a posar terra pel mig pels verds (25-20). Miquel Àngel Gómez aturava el joc immediatament per posar les coses a lloc.
Amb una mica més de defensa, Blanco s’encarregaria de neutralitzar la diferència, i el primer triple de Carlitos López (en va fer fins a 4 en una altre actuació memorable) donaria el màxim avantatge fins el moment als de Miquel Àngel Gómez i Xavi Rego a manca de 2 minuts pel descans (27-30).
Però la muntanya russa seguia en marxa i un parcial de 7-0 a càrrec del trident Genís-Javito-Ortega tornava la iniciativa del partit a l’equip local, que aconseguia anar a vestidors amb 3 punts al seu favor: 35-32.
A la represa, l’equip local continuava controlant el tempo durant la primera part del període, mantenint els 3 punts de diferencia. Però en aquest quart, apareixeria la figura emergent de David López pels liles. Un David López inèdit fins aquell moment, però que seria clau pel desenllaç del matx, anotant 16 punts en el que quedava de partit.
Així, amb 8 punts pràcticament consecutius, rellançaria les aspiracions visitants tornant a posar al seu equip per davant en el marcador en el minut 7 (44-45). I és que, en aquests minuts finals del quart, els entrenadors visitants situarien a la pista una defensa pressionant que acabava en zona alternativa 3-2 ó 2-3. Al final del període, i abans d’entrar en els decisius últims 10 minuts, el Castellbisbal era qui estava ja per davant: 51-53.
Però Cerdanyola no havia dit, ni molt menys, la última paraula, i en un tres i no res, un parcial de 7-0 amb 5 punts de Genís Tena a l’inici del quart tornava a donar un tomb al marcador. Va ser en aquests moments quan els locals van tenir els seus millors minuts, amb les màximes diferències al seu favor del partit (65-58), i amb un Castellbisbal que volia però no podia. El desenllaç semblava imminent pels locals i l’afició local així ho entenia, intensificant al màxim la pressió ambiental.
Un triple de David Camacho marcava un nou punt d’inflexió en el desenvolupament del partit. Aquest triple va donar inici a un parcial de 2-7, equilibrant de nou el marcador, i provocant un temps mort d’Agustí Forné per redreçar la situació, a manca de 2 minuts, amb 66-65 pels locals i possessió pels visitants.
I aquí va ser quan va produir-se un dels esdeveniments protagonistes del partit, per acabar d’afegir, per si no hi havia ja prou, més tensió als minuts finals. La il·luminació del camp va caure, i el partit va haver d’aturar-se… 25 minuts. Sí, heu llegit bé: 25 minuts.
Descans, xerrada, estiraments, tir, roda… i el partit que es reprèn 25 minuts més tard. Cerdanyola especulava en certa manera amb el temps, i mantenia avantatges mínims en el marcador: 68-67 i 69-68, tot just quan s’entrava en l’últim minut.
Genís Tena cometia la 5a falta personal, i David Camacho empatava el partit a 69 a manca de una possessió. Les instruccions dels entrenadors visitants en el temps mort a falta de 25’’, molt clares: falta ràpida per tenir l’últim atac.
I així va ser. Falta de Ferragut, i Baggioli a la línia de tirs lliures. No era Baggioli, precisament, un bon jugador per fer-li la falta, i va situar el 71-69. De nou temps mort visitant a manca de 18”, també amb instruccions tàctiques molt concretes. La última jugada lila va sortir bé, i un grandíssim 1c1 de David López situava al marcador l’empat a 71 i enviava el partit a la pròrroga. Ja només faltava això.
Diuen que qui força la pròrroga arriba en millor situació als minuts extra. Sembla que en aquest cas així va ser. I és que, exceptuant els 3 primers atacs en el primer minut, Castellbisbal va anar sempre per davant en el marcador en el temps extra, administrant espectacularment el timing, i amb una sang freda enorme dels fins a 5 jugadors diferents que, reiteradament, van haver d’anar a la línia de tirs lliures (14/22 en aquests minuts).
Per part local, només Javito Antón aconseguia mantenir l’esperança pels seus, anotant 9 dels 13 punts del seu equip a la prórroga, havent d’abandonar el camp a l’últim minut encara amb possibilitats: 84-87.
Tot i així, una falta antiesportiva assenyalada a Morales desestabilitzava completament als verds, i permetia que els visitants finalitzessin el partit amb 6 tirs lliures més dels quals en va anotar 4, arribant al 84-91 final entre el deliri de jugadors, cos tècnic i seguidors.
Castellbisbal havia anotat 20 punts a la pròrroga!!
Acabava d’aquesta manera una trepidant fase regular de la competició en el que la igualtat i els resultats inesperats han estat la tònica de cada setmana. El campió del grup amb 9 derrotes, el 2n classificat amb 10, i el 3r i el 4t amb 11. Per part del nostre equip, i a manca de fer un balanç més complert de la temporada, un període molt erràtic de 5 setmanes que, tot i així, no hauria d’entelar una gran temporada, culminada amb l’esprint final.
Ara, doble duel amb equips badalonins (Sant Josep i Círcol) en una promoció d’ascens de 3rs que, si no hi ha sorpreses, ha de permetre l’ascens a Copa Catalunya de tots els equips implicats.
Pel Cerdanyola, la derrota de Sitges a casa els atorgava el premi de consolació amb regust amarg: unes fases d’ascens de 4ts classificats amb possibilitats d’èxit molt més reduïdes.
Anotadors:
Tanino – Cerdanyola “A” (84): Antón (30), Ortega (12), Santos, Tena (23) i Baggioli (11) –cinc inicial- Ochoa, Morales (2), Jané i Alemán (6).
C.B. Castellbisbal (91): Àlex Blanco (17), Carlos López (15), Ruben Romero (7), David Camacho (17), i Pau Ferragut (8) –cinc inicial-. Dani Grima, Abderra (4), David López (16), Aleix Camprubí (5), i Kosso M’Bow (2).
Marcadors parcials: 21-20, 14-12 (35-32), 16-21 (51-53), 20-18 (71-71) i 13-20 (84-91).
MVP Vallès:
- Tanino – Cerdanyola “A”: Javito Antón. 30 punts, amb 12/14 en tirs lliures.
- C.B. Castellbisbal: “Ex – aequo”: Àlex Blanco (17 punts i 3/3 en tirs lliures), David Camacho (17 punts i 10/15 en tirs lliures) i David López (16 punts i 1 triple).